Relació entre tensions cròniques i estats emocionals.

Què poden tenir a veure les tensions cròniques
i les emocions?

Les tensions cròniques poden iniciar-se a partir de les adaptacions que fa el cos a un traumatisme, poden iniciar-se quan repetidament, per la feina que realitzem, no respectem els límits del cos o en sobrecarguem una part en un esforç repetitiu del que no ens recuperem totalment… i sovint es relacionen amb la nostra història personal.

Us en donaré un exemple: Imaginem que en la infantesa, quan érem naturalment vulnerables i dependents, ens renyaven molt per tenir una vivacitat pròpia de l’edat o per alliberar-nos de tensions corrent amunt i avall (i això potser desbordava els adults que ens rodejaven perquè estaven estressats o per algun altre motiu) i quan ens renyaven sentíem ràbia i quan l’expressàvem ens tornaven a castigar…

Encara que no en fóssim conscients es possible que ho visquéssim com ”les coses es compliquen quan em moc i faig soroll encara que ho necessiti” i també com “no m’estimen si m’enfado”  i com que en aquesta etapa necessitem imperiosament sentir-nos segurs i estimats, vam acabar trobant una manera d’apagar la nostra vivacitat, de contenir l’expressió de la ràbia o ni notar que estàvem enrabiats… i per aconseguir-ho vam tensar la musuclatura i limitar la respiració.

I si l’impacte d’aquesta situació va ser gran o es va repetir sovint, la resposta del cos va acabar fixant-se, esdevenint una tensió crònica i inconscient.

I en l’adultesa ens podríem trobar amb alguna o diverses d’aquestes dificultats:

  • Sentir-nos inquiets quan estem vivaços i emocionats.
  • Que ens costi escoltar les nostres necessitats.
  • Que ens costi notar quan estem enfadats.
  • Posar-nos neguitosos quan ens enfadem perquè no sabem què fer amb aquesta emoció.
  • Que ens costi expressar adequadament l’enuig.
  • Que ens sobreadaptem en les relacions i que anem covant ressentiment.
  • Que ens costi adonar-nos quan algú està traspassant els nostres límits i ens costi expressar-ho congruentment quan ens n’adonem.

O d’altres dificultats, que cada persona és un món i cada història és única!

En tot cas, amb la Diafreo (Línia M) busquem alliberar aquestes tensions cròniques apropant el cos a la seva forma més saludable, acollint i alliberant les memòries i informacions fins ara retingudes i aprenent també a reconèixer les emocions, a poder sostenir-les, contenir-les i expressar-les adequadament.

I això es tot per avui, fins la propera!

Mireia

Relació entre tensions cròniques i estats emocionals.
Desplaçat dalt de tot